Disseny racional per exemple d’un apartament a Marsella
No només a Europa i Amèrica, sinó també al nostre país hi ha molts apartaments que van aparèixer a causa de la conversió d’instal·lacions de producció per a residencials. Alguns propietaris tenen la sort i aconsegueixen habitacions espaioses amb sostres increïblement alts, cosa que permet equipar el segon nivell amb un augment d’espai habitable gairebé duplicat. Però també hi ha famílies com, per exemple, els herois d’aquesta publicació, que aconseguien una habitació modesta amb una gran alçada, però una zona petita.
Us convidem a fer una visita pels petits apartaments de Marsella, on viu una família de tres amb un fill petit. En una habitació amb una modesta zona d’estar, van poder equipar tots els segments de vida necessaris mitjançant l’arranjament del segon nivell.
Caient a un apartament de Marsella, de seguida et trobareu de manera simultània a l'espai del passadís, la sala d'estar i la cuina, mentre esteu "sota el sostre" del nivell superior de l'habitatge. Per descomptat, una habitació tan petita i asimètrica necessitava un acabat lleuger a gairebé totes les superfícies. Construccions de sòls i suports en blanc de neu, mobles, fusta clara per a terres i mobles parcials, fins i tot pedra de sorra lleugera per a la decoració de la paret, tot allò en aquesta habitació busca ampliar visualment l'espai i difuminar els límits de l'asimetria.
Una petita sala acollidora es troba literalment a l'entrada de l'apartament. La fredor en blanc de la neu de les parets i les estructures del sòl es veu compensada per la calidesa del sòl de fusta, una il·luminació càlida i acollidora amb una decoració de país.
A l’hora de dissenyar el disseny de l’habitació, els propietaris van intentar utilitzar al màxim tots els metres quadrats disponibles, mantenint l’amplitud de l’habitació, donant-li l’oportunitat de “respirar”. No és fàcil desaprofitar un espai tan reduït, per tant, els sistemes d'emmagatzematge tenen un paper fonamental i els mobles mòbils lleugers, que ocupen poc espai, actuen com a garant.
Aquí, al nivell inferior, a prop de l'escala, hi ha una petita cuina, presentada en forma de superfícies de treball i una taula de menjador amb un parell de tamborets de barra.
Petits espais empenyen els propietaris en interessants moviments de disseny. Per exemple, la família Marsella va decidir guardar la bicicleta en un ganxo especial muntat al sostre del nivell superior.
Així, la bicicleta no ocupa espai al passadís i queda fixada fins al proper viatge. Aquest mètode d’ús racional de l’espai pot ser útil per a molts dels nostres compatriotes, les condicions de vida dels quals també són modestes.
Pujant les escales, arribem al nivell superior de l’apartament, on es troben les habitacions privades dels residents. Les escales sempre són lluminoses durant el dia, a través d’una gran finestra, no decorada amb tèxtils, hi penetra una quantitat increïble de llum natural.
Al dormitori petit, veiem els mateixos mètodes de disseny de superfícies que s’aplicaven al nivell inferior: un acabat lleuger utilitzant un tint sorrenc de maçoneria i un to càlid de revestiment de fusta. Els bastidors blancs de neu s'utilitzen no només com a sistemes d'emmagatzematge, sinó també com a pantalles que zonifiquen l'espai.
Des del dormitori es pot mirar el nivell inferior de l'habitació a través del forat original de la finestra, que no només és una font d'il·luminació, sinó també una decoració.
A prop del dormitori hi ha un petit bany, en el qual tot està sotmès a funcionalitat i confort. L'acabat de color blanc de neu i el disseny d'una de les parets amb vidre esmerilat amplia la sala visualment.
Malgrat la modesta mida del bany i la incapacitat d’instal·lar el bany en si, tots els articles bàsics per a l’aigua i els procediments sanitaris estan presents a l’habitació.La canalització compacta, els tons blancs i l’abundància de superfícies de vidre van permetre crear un interior on no hi hagi sensació de congestió a l’habitació. El bany és fresc i clar.
